ON VAIG NÉIXER
VAIG NÉIXER EN UN POBLE on podem dir “collons quina tramuntana” !,
on el cel és blau cel,
on de les onades en diem esbotzades quan en una llevantada trenquen contra les roques esquitxant carrers i façanes i a tots els que anem a esperar-les a La Punta,
on també es diuen esbotzades encara que acaronin suaus la llongada de les espaioses platges de sorra fina,
on ens diuen esquenapelats perquè els pescadors d’abans premien amb l’esquena la proa de la barca fent-la lliscar fins a “marc” sobre els pals untats de seu,
on tenim un illot que té el nom de la Roca del Cargol,
on tenim el Port d’en Perris amb la platja de còdols,
on podem gaudir del golf d’Empúries des de qualsevol indret de la llarga costa escalenca,
on fem rigalets amb pedres planeres tot tirant-les al mar,
on tenim les millors anxoves i ens les mengem “restregades” per sobre d’una torrada o amb una llesca de pa “espaxurrada” amb tomate,
on tenim el millor xuixo,
on va néixer la sardana i es va escampar com taca d’oli a tot arreu des del llogarret de Cinc Claus,
on tenim les sardanes alegres i balladores de l’Avi Xaxu,
on ballem La Farandola sense deixar d’agafar-se de les mans fent ziga-zaga tot fent i desfent la serp,
on tenim la tonyina Trini que ens visita cada any per Nadal,
on tenim el monument a la Gent del Mar, a la Dona del pescador, a la Cobla i a la Sardana,
on retrocedim uns quants anys tot fent una festa ben salada amb la presència de la remendadora, el nansaire, el calafat, el barriler...;
on anem a pescar els calamans,
on fem brunyols de l’Empordà,
on tenim el marc incomparable de la Mar d’en Manassa per a l’escena cabdal del Via Crucis vivent,
on tenim les restes dels nostres avantpassats més llunyans d’indiquetes, grecs i romans a les ruïnes d’Empúries,
on tenim la Roca del Frare que ens vigila i prega mentres fem punta al llapis amb l’escurça, esterragem, embrustagem, esbotllem, empasseguem, ens esperruquem, fem la camalleta, xalem... i quan ens saludem diem EO !
Ah ! i on ens diuen que estem tocats per la tramuntana.
On hem acollit, acollim i acollirem tothom que estimi el nostre poble, la nostra llengua, els nostres costums, la nostra cultura... escalenca i catalana.
on el cel és blau cel,
on de les onades en diem esbotzades quan en una llevantada trenquen contra les roques esquitxant carrers i façanes i a tots els que anem a esperar-les a La Punta,
on també es diuen esbotzades encara que acaronin suaus la llongada de les espaioses platges de sorra fina,
on ens diuen esquenapelats perquè els pescadors d’abans premien amb l’esquena la proa de la barca fent-la lliscar fins a “marc” sobre els pals untats de seu,
on tenim un illot que té el nom de la Roca del Cargol,
on tenim el Port d’en Perris amb la platja de còdols,
on podem gaudir del golf d’Empúries des de qualsevol indret de la llarga costa escalenca,
on fem rigalets amb pedres planeres tot tirant-les al mar,
on tenim les millors anxoves i ens les mengem “restregades” per sobre d’una torrada o amb una llesca de pa “espaxurrada” amb tomate,
on tenim el millor xuixo,
on va néixer la sardana i es va escampar com taca d’oli a tot arreu des del llogarret de Cinc Claus,
on tenim les sardanes alegres i balladores de l’Avi Xaxu,
on ballem La Farandola sense deixar d’agafar-se de les mans fent ziga-zaga tot fent i desfent la serp,
on tenim la tonyina Trini que ens visita cada any per Nadal,
on tenim el monument a la Gent del Mar, a la Dona del pescador, a la Cobla i a la Sardana,
on retrocedim uns quants anys tot fent una festa ben salada amb la presència de la remendadora, el nansaire, el calafat, el barriler...;
on anem a pescar els calamans,
on fem brunyols de l’Empordà,
on tenim el marc incomparable de la Mar d’en Manassa per a l’escena cabdal del Via Crucis vivent,
on tenim les restes dels nostres avantpassats més llunyans d’indiquetes, grecs i romans a les ruïnes d’Empúries,
on tenim la Roca del Frare que ens vigila i prega mentres fem punta al llapis amb l’escurça, esterragem, embrustagem, esbotllem, empasseguem, ens esperruquem, fem la camalleta, xalem... i quan ens saludem diem EO !
Ah ! i on ens diuen que estem tocats per la tramuntana.
On hem acollit, acollim i acollirem tothom que estimi el nostre poble, la nostra llengua, els nostres costums, la nostra cultura... escalenca i catalana.
|
COMPTADOR DE VISITES
|
Clica la imatge i et portarà al Canal de YouTube: El Cargol - Jordi Piqué Sagrera
Busca les llistes: Personatges, Entitats, Videos fotogràfics, Esquenapelats, Festes, El temps, Catifes i la sèrie de RACONS: Monuments, Viatge fotogràfic per mar, Urbans i Rurals, en Barca i Litoral. (Segons el tema que estiguis estudiant)
PRÒLEG, PRESENTACIÓ I ÍNDEX
PRÒLEG
"L'ESCALA: Estudi del poble"
Aquest blog pretén ser un estudi geogràfic i històric del nostre poble. Una eina o recurs pedagògic per cicle inicial i mitjà.
Ès una adaptació del llibre "L'Escala: Estudi del nostre poble" escrit per una comissió de mestres (Caterina Andreu, Rafela Bataller, Antònia Casellas, Xavier Costey, Jordi Piqué i Dolors Surrell) i editat pel Col.legi Públic Empúries l'any 1991 amb la finalitat que fos el llibre de text, consulta i estudi dels alumnes de 3er nivell d´Educació Primària. Les fotos són de: Manel Armas, Josep Esquirol, Joan Lassús, Jordi Piqué, Foto Reynés (Aèries).
També s´hi ha afegit l'adaptació que es va fer més tard per una altra comissió (Caterina Andreu, Pilar Ferran, Magdalena Moreno, Montse Paradís, Jordi Piqué i Dolors Surrell). Aquesta no es va editar, però segueixen en fulls multicopiats els alumnes de Cicle Inicial i Mitjà. Els dibuixos són de Miquel Morral.
"L'ESCALA: Estudi del poble"
Aquest blog pretén ser un estudi geogràfic i històric del nostre poble. Una eina o recurs pedagògic per cicle inicial i mitjà.
Ès una adaptació del llibre "L'Escala: Estudi del nostre poble" escrit per una comissió de mestres (Caterina Andreu, Rafela Bataller, Antònia Casellas, Xavier Costey, Jordi Piqué i Dolors Surrell) i editat pel Col.legi Públic Empúries l'any 1991 amb la finalitat que fos el llibre de text, consulta i estudi dels alumnes de 3er nivell d´Educació Primària. Les fotos són de: Manel Armas, Josep Esquirol, Joan Lassús, Jordi Piqué, Foto Reynés (Aèries).
També s´hi ha afegit l'adaptació que es va fer més tard per una altra comissió (Caterina Andreu, Pilar Ferran, Magdalena Moreno, Montse Paradís, Jordi Piqué i Dolors Surrell). Aquesta no es va editar, però segueixen en fulls multicopiats els alumnes de Cicle Inicial i Mitjà. Els dibuixos són de Miquel Morral.
ÍNDEX DELS TEMES DEL BLOC L'ESBOTZADA (ESTUDI DEL NOSTRE POBLE)
Clica sobre la icona i et portarà a la pàgina corresponent
Clica sobre la icona i et portarà a la pàgina corresponent
GEOGRAFIA FÍSICA
|
|
|
|
|
|
|
GEOGRAFIA HUMANA
|
|
|
|
|
|
|
HISTÒRIA
|
|
|
|
|
|
ESCALENCS
FESTES
|
|
|
|
|
|
|
NADAL
|
CARNAVAL
|
SANT JORDI
|
SETMANA SANTA
|
APLECS SARDANA
|
SANT JOAN
|
HOMENATGE VELLESA
|
UNITATS
EL MAR
|
|
|
|
|
|
EL POBLE
|
|
|
|
|
|
LES FESTES
|
|
|
|
Clica sobre la "curculla" i et transportarà a fer un "vol" en globus aerostàtic per l'Escala.
|
Clica sobre la fotografia de LA LLONGADA i et portarà al bloc guia amb tots els enllaços dels blocs d'en Jordi
|
Clica l'escut de l'Escola i et portarà a la pàgina del Facebook Escola Empúries - L'Escala
|
Portada del llibre
L'Escala, estudi del nostre poble |
Clica la imatge de l'Esculapi i et portarà a la pàgina web de
l'Escola L'Esculapi |
LLETRA DE LA SARDANA RECORDS DE L'ESCALA
|
En un bocí de Costa Brava
somriu la vila riallera, somriu la vila de l'Escala, gentil, galana i encisera. Bressol dels més ardits pescaires, bocí de glòria prop de la mar; és la perla blanca del nostre Empordà. Ja de bon matí surten les barques la vela inflada, van de pesquera. Semblen un estol d´ocelles blanques, volen lleugeres, arran de mar Quina il.lusió se sent al cor, quan va tornant cao al seu niu amb el peix viu embolicat entre les xarxes; el peix que brinca i el que salta. |
Quina il.lusió !
I el mariner de rostre bru, cremat pel sol, cremat pel vent, canta plaent amb tot l´encís d´un bell esclat. Mireu la fruitada que ens ha dat la mar. Barques, barques lleugeres que aneu enllà per la mar blava, la proa esvelta, per això les ones s'arrissen amb el vostre pas. Platges, platges volgudes, orgull de nostra Costa Brava, allà on acaricien los ones clares gronxant-se al peu de l'Empordà. Narcís Saiz |
